lunes, 6 de octubre de 2008

And the winner is...

Bé, la meva actualització d’avui prendrà un to poc habitual en relació amb els escrits anteriors. Avui les meves paraules seràn més semblants a una comèdia que no pas a un blog seriós. El per què és molt senzill.
Com podem escriure sobre el govern actual de Martorell sense fregar la ironia, el surrealisme o la caricatura?
Ja estem acostumats a les successives mentides i estafes a la població martorellenca per part de l’equip de govern, mentides que amb un pica-pica força garrepa, tot sigui dit, intenten ocultar.
Primer, venent una imatge idílica de la monstruositat de barri que pretenen edificar, La Sínia, sense un estudi previ de les conseqüències. Van repartint una mena de conte d’herois convergents a cavall per un parc preciòs...a cavall, és clar, perquè si pretenen accedir en cotxe ho tenen clar, i no parlem de la magnífica xarxa d’autobusos dels que disponem els ciutadans i ciutadanes... una guagua.
En segon lloc, afirmant que no és necessari eliminar de Martorell els símbols franquistes que, per cert, la Llei de la Memòria Històrica obliga a treure (com l’Avinguda Francesc Batllevell), actuació que fa mesos i mesos que ICV estem demanant des de la oposició.
Tercer, tirant tones i tones de merda demagògica sobre l’anterior govern. Però de què ens sorprenem senyores i senyors? Si és la seva manera d’actuar! No en saben d’educació i respecte! Mentre intentem pacíficament pactar amb ells, comprendre’ls (ostres, és molta responsabilitat estar al govern...), ajudar el que sigui possible per al benestar de Martorell, ells carreguen contra nosaltres amb ira i acarnissament. Hi ha moltes maneres de fer govern, i aquesta, de totes, és la menys correcta. Hem intentat ser tolerants i respectuosos, però afirmar que l’anterior govern va cometre irregularitats polítiques i tècniques durant les obres de l’AVE sense posar sobre la taula proves, poca broma, això és un delicte. Xavi Gomez va respondre a l’Il·lustríssim senyor Esteve demanant que depuri responsabilitats, que ho investigui, que ho denuncii si fa falta. Si no és així, “més val que calli i que faci la seva feina i no intenti carregar contra els altres la incompetència del seu equip de govern”.
I en quart lloc, per acabar aquest rànquing, la prohibició sense per què, d’un humil pica-pica al barri del Portal d'Anoia amb motiu de les festes del Roser, que se celebren la primera setmana d’Octubre.
Oi la! Tan amics dels pica-piques i ara en prohibeixen un!Sembla que veuen competència a tot arreu, tu. Tranquils, que el monopoli del pica-piques és i serà sempre vostre, no patiu!
Sembla ser que els organitzadors o organitzadores de la petita festa i el govern no tenen molt bona relació i, tot i tenir el càtering i la orquestra contractades, no han tingut escrúpols en prohibir l’acte sense donar ni una simple excusa. Normalment se li diu abús de poder...però són tan comuns aquestes incoherències que no val la pena trencar-se el cap buscant-li un per què.
Per acabar, només dir que aquesta és només una petita llista sobre les bestieses que no surten als titulars de la prensa martorellenca. Em penso que no deu haver cap govern tan inmadur i patètic com el que tenim.
Sí, hi son al govern.
Però una cosa és ser al govern i una altra molt diferent saber governar.

Quin dels fets anteriors mereix l’Oscar al més lamentable?
Ho deixo en mans del poble...

lunes, 21 de julio de 2008

¡Bombas de racimo prohibidas! Un paso adelante por la Paz.

Hoy trata sobre un drama internacional, sobre la historia de personas que viven con el destino en manos de gobiernos que, como el español, permiten la fabricación y comercialización con las denominadas bombas de racimo.

Estas armas están compuestas por recipientes que contienen, en algunos casos, hasta 600 artefactos explosivos en su interior. Una vez lanzadas, la totalidad de submuniciones que contienen se abren y se dispersan de forma indiscriminada. La munición de dispersión actúa de forma imprecisa. En la mayoría de casos no explota, permanece activa y el simple puntapié de un niño supone la amputación de sus extremidades inferiores.

Ya son muchos los años durante los cuales organizaciones internacionales como Greenpeace luchan para su erradicación. Sin ir más lejos, el pasado mes de mayo, accedieron al vestíbulo de Expal (Explosivos Alaveses), empresa productora de este tipo de armas, para señalarles con el dedo ante la opinión pública. Depositaron en el suelo siluetas de cartón simulando personas mutiladas por dichos artefactos y colgaron en el exterior una pancarta de protesta. Lamentablemente el gobierno español, conocedor de la lucha contra las bombas de racimo, en un primer momento, optó por aceptar la producción de este armamento. De hecho, autorizó en julio del 2006 al Ejercito de Tierra la adquisición de 500 nuevas granadas Instalaza (otra empresa productora en España) por 1.4 millones de euros. El Ministerio de Defensa se sigue negando a facilitar datos sobre el número de bombas actualmente almacenadas.

La denuncia a Expal coincidió con la celebración en Dublín de la Conferencia Diplomática sobre bombas de racimo, en la que participaban más de cien gobiernos, y de la que salió un tratado de prohibición acordado de forma unánime que será firmado el próximo diciembre en Oslo. Si bien es cierto, no obstante, que grandes productores de armas como Estados Unidos, China o Rusia no son firmantes de este acuerdo, no es menos cierto que esta prohibición debe influir sobre ellos de manera que tarde o temprano se unan al Tratado. Afortunadamente, después de años de demandar al gobierno español actuación, éste aceptó la eliminación de las bombas de racimo en España.

Tras la entrada en vigor del Tratado, habremos conseguido un gran paso adelante en este problema. Uno de esos pasos que nos hacen mantener la esperanza en el género humano y en la existencia de un mundo, si no mejor, un poquito menos peor.

miércoles, 4 de junio de 2008

Reflexiones en el tren

Que ¿cuál es el problema de la sociedad actual? Te lo voy a explicar.


Creemos que no hay razones para quejarnos. Vivimos en nuestra individualidad, relacionándonos lo justo y necesario (o sea, para hablar sobre programas estúpidos de televisión). Ingenuamente aceptamos que hay una clase “superior” que maneja las cuerdas, y nos hacemos los tontos cuando nos dicen que ese poder también lo compartimos. Para colmo, vivimos en una piscina llena de pescados (sí, peces pescados) rodeados de una imbecilidad que los caracteriza, y saben que pueden rebelarse, pero incomprensiblemente no lo hacen. Y justifican el inexistente intento diciendo que podría ser peor. Claro; y podríamos no existir. Pero existimos y hay que intentar sobrellevar la vida de la mejor manera posible.

La solución es muy sencilla: un poco de ambición. Querer más no siempre es algo negativo, sobretodo cuando se trata de intereses colectivos. No olvidemos que el cambio, imposible no es. Todo consiste en moverse. Solo hablar no arregla nada. “Pues mira que va caro el mundo”, “Vaya con la política opresiva esta, oye” e incluso “¡Hay que ver! Que hoy día hasta los 50 años uno no se va de casa”. Son frases ya cotidianas que de nada sirven, pero que constituyen el primer paso hacia la concienciación de la situación obrera actual.
El siguiente consiste en evitar caer en la piscina del conformismo, palabra que en resumen define la actitud enfermiza del proletario de hoy (que ahora se hace llamar “de clase media”, como eufemismo de la misma realidad: ser trabajador y punto). Hay que luchar y chillar y saltar. Quejarse y no cesar de buscar lo que no nos enseñan, lo contrario, lo opuesto, fijarse en especial en lo supuestamente malo, y no solo ver lo bonito que nos muestran el mundo los de allí arriba.

Que ¿cuál es el problema de la sociedad actual?... Ya sabes…

domingo, 23 de marzo de 2008

NOU CAPITOL DE DEMAGÒGIA CONVERGENT

El passat 17 de març, com cada tercer dilluns del mes, estava convocat un ple per debatre i trobar solucions als problemes que afecten la ciutadania. El tema estrella de la sessió seria la reforma del projecte d’edificació d’un nou barri, La Sínia, on abans es trobaven les vinyes.
El projecte inicialment consistia en l’edificació de cases unifamiliars a la mateixa zona, però a última hora i amb caràcter d’urgència, es va introduir a l’ordre del dia del ple un nou punt: l’aprovació d’una sèrie de canvis en el projecte inicial; edificis en comptes de cases. Un total de 1100 vivendes, el 30% de les quals seran de protecció oficial.
Bàsicament la reforma consisteix en això.

Quan a Iniciativa per Catalunya Verds vam estudiar el nou projecte...bé, qui diu estudiar, diu llegir per sobre considerant el parell de dies que teníem per a fer-ho, vam trobar massa punts sense aclarir: Per què amb urgència? Per què mega-edificis d’onze pisos? Son necessaris? Per què no esperar a consultar amb la Generalitat la construcció, ja pactada, d’una Area Residencial Estratègica per treure’n més profit? Etcètera.

Tot just abans de començar el ple, els portaveus de tots els grups locals van reunir-se amb l’il·lustríssim senyor Fonollosa, regidor d’urbanisme, per resoldre dubtes, i es va proposar treure aquest punt de l’ordre del dia per poder estudiar-lo amb més calma. Tot esforç fou inútil. Va guanyar la intolerància convergent...què hi farem...
En arribar al “punt de la discòrdia”, ICV , juntament amb PSC, va abstenir-se argumentant la falta de temps, les dimensions, grotesques al meu parer, dels edificis, la no-col·laboració amb les associacions de veïns que es veuran directament afectades, l’absència d’un estudi previ de les conseqüències a curt i llarg termini que tindrà, entre d’altres l’augment de densitat de població (3000 persones més, 2000 cotxes més en circulació, massificació de la nostra vila...).
En resum, la poca transparència i claredat del projecte.

En una primera resposta, el regidor no va contestar les preguntes del portaveu d’ICV, Xavi Gòmez, només va esmentar dades i dades i dades que no tots els ciutadans poden entendre. Ja estem acostumats a la falta de respostes per part del govern, així que en la segona ronda, el portaveu va tornar a remarcar els dubtes que no havien estat contestats i la resposta del regidor Fonollosa fou tan...sinònim de contrària al sentit comú?...ah sí, absurda!Tan demagògica, tan desvergonyida! La falta de respecte els caracteritza. Val a dir que el mateix Xavi Gomez va haver de demanar siusplau al senyor alcalde que no parlés amb el seu company mentre el portaveu exposava els seus dubtes. Bé, el regidor va acusar l’esquerra d’anar en contra de les vivendes de protecció oficial (segons ell per a joves tot i que no va especificar cap preu ni cap altre projecte que cridi l’atenció de joves perque vulguin viure a Martorell, com podria ser un centre comercial, un cinema, un teatre...) pel simple fet de ser CIU qui te la majoria absoluta. Denigrant...realment, no se per què nassos em sobto de la poca fe actual en la política!

ICV es caracteritza per tenir unes idees enfocades a les polítiques socials, a la igualtat en tots els àmbits, als drets i llibertats socials, a la lluita contra la intolerància i la mentida. Des de la clandestinitat durant el franquisme i fins avui ha lluitat per aquest valors, entre d'altres, amb
coratge i orgull. Crec que qui ens coneix sap prou bé que mai, i ho remarco, MAI, defensarem quelcom en contra d'aquests principis.

Faig una crida als martorellencs i martorellenques que estimen la nostra vila.
El creixement no equival a la construcció massiva d’edificis.
No permetem que es faci demagògia en el nostre nom.
I des d’aquí, i amb molt d'afecte, agraeixo a tots els i les qui m’heu tramés el vostre recolzament, especialment a un amic d’ERC-Abrera, en Sergi, jove lluitador com jo per la difusió de la política local, per haver donat suport a ICV de Martorell en la seva postura davant el govern.
A tots i totes, gràcies i no deixeu mai de ser inconformistes
!

Sense temps! Extret de www.amartorell.com/icv!

L'ALCALDE DE MARTORELL NO RESPON A LES PREGUNTES DE LA OPOSICIÓ

El passat dilluns, en el torn de Preguntes de l'Ordre del Dia, el Grup Municipal d'ICV Martorell va formular una pregunta per escrit que l'alcalde no va voler contestar
El Grup Municipal d'ICV a l'Ajuntament de Martorell va formular una pregunta per escrit el passat ple municipal del dia 17 de març de 2008. Com és preceptiu en el cas de les preguntes presentades per escrit al registre municipal amb 48 hores d'antelació a la celebració del Ple, l'Equip de Govern està obligat a contestar. En aquesta ocasió, la pregunta era molt concreta i demanava quan es canviaria el nom d'un carrer de Martorell que està dedicat a un heroi franquista de la Guerra Civil, atès que la Llei de la Memòria Històrica està ja vigent i és obligatori fer-ho.L'Alcalde Esteve, desprès de donar voltes amb arguments ininteligibles, no va contestar la pregunta, i davant de la queixa del Grup d'ICV, fins i tot va protagonitzar un altre acte d'intolerància verbal dels que per desgràcia ja s'estan convertint en una pràctica habitual per la seva part.El Grup Municipal d'ICV reitera la voluntat per conèixer la resposta a la pregunta formulada i si és necessari, tornarà a presentar-la el proper Ple Municipal.Desgraciadament, el nivell de tolerància democràtica a la nostra vila baixa molt davant de circumstàncies com aquestes.
*Demano disculpes per no ser meu l'article, però és interessant igualment i no tinc gaire temps!